Criticar per criticar

El dijous vaig poder compartir un cafetó amb una gestora de projectes que ha desenvolupat tota la seva experiència en el tema a Holanda i que a partir d'ara ho farà a Espanya. Em preguntava per com es treballava aquí per projectes, quins "tics" té la gent al fer-ne, quins mètodes s'apliquen, etc.

I, és clar, no vaig resistir-me a aprofitar per buidar, per una vegada, tot allò que no suporto de com es treballa a les organitzacions d'aquí. Va ser tot un exorcisme -molt beneficiós- per a mi.
Sovint aprofito les classes per intentar conscienciar als futurs caps de projecte dels grans errors que es cometen avui en dia, de lo malament que es fan els projectes en un país en el que, possiblement per una qüestió cultural, els mètodes més emprats són el "pim pam pum" i el "a salto de mata".

En el terreny de l'empresa privada el tema és greu: les persones amb equips al seu càrrec semblen esforçar-se al màxim per desmotivar al personal, assegurant-se sempre, això sí, que no falti, el manteniment de la seva autoritat i el seu estatus.
Però en el terreny de lo social, l'administració i les ONGs la cosa és particularment dramàtica. Fonamentalment, aquí el problema és una manca de mètode absolutament alarmant. Aquí molts/es creuen que amb el cor és suficient per fer un projecte. Potser per fer-lo sí, però per fer-lo amb el nivell màxim d'eficiència i eficàcia no, ni de broma. El cor ha d'anar sempre acompanyat pel cap, per l'ordre, pel mètode.
Això sí, com diria aquell: "estamos trabajando en ello". Cada cop hi ha menys organitzacions que s'equivoquen quan presumeixen de treballar per projectes (cada cop més, les que ho diuen, ho fan, cosa que fa no massa era absolutament impensable). Cada cop hi ha més formadors/es i consultors/es que s'esforcen en donar la llauna, en fer-se pesats/des, amb l'únic objectiu de pujar un nivell, de superar l'estadi de "ah, mira, està bé això dels projectes, prove-m'ho" i arribar a millorar, definitiva i radicalment, els rèdits -siguin del tipus que siguin, econòmics o socials- dels nostres projectes.

Això sí, després de compartir aquesta estona amb la col·lega gestora de projectes -i després d'escriure aquest post- em sento alleugit, preparat per tornar a insistir-hi, però amb forces renovades.