La paradoxa d'Abilene

Explica la història que un matrimoni es disposà a passar un agradable cap de setmana d'estiu a casa dels sogres. El pla per al cap de setmana es limitava a unes tranquil·les partides de parxís i unes refrescants llimonades asseguts en el balancí del porxo mentre es xerrava amistosament de temes insubstancials.

Un cop allí, per sorpresa, el sogre proposa fer una "escapada" a Abilene, un poblet distant d'uns 50kms. "Té un magnífic restaurant on podrem menjar-nos unes delicioses hamburgueses!" exclama. "Això sí," –continua– "la carretera que ens hi portaria travessa un desert i en aquesta època de l'any acostuma a arribar a temperatures properes als 50 º.

La família al complert expressa la seva conformitat amb la proposta i es posen en marxa. El viatge no pot ser més insuportable. Una temperatura inaguantable els acompanya tot el trajecte, amarant-los de suor que, al seu torn, fa de cola per als núvols de pols que es filtren per les finestretes i que els cobreix tots els porus.

Un cop arribats al poble, s'acosten al restaurant on els serveixen unes hamburgueses tot just tretes de la graella que els abrasa encara més les goles i una gasosa excessivament freda que, tot i que inicialment sembla aplacar la sensació d'ofec, acaba sentant-los malament degut al contrast. Silenciosos, deprimits i secretament emprenyats, fan el camí de tornada a casa, ara especialment insuportable degut a la suma de calor, cansament i silenci.

Un cop a casa, comencen els retrets, primer els sogres en privat:
- Per què vas proposar una idea tan absurda? –pregunta al sogre la seva dona.
- Perquè he pensat que s'estarien avorrint i que preferirien un canvi d'aires.

Després el matrimoni, també en privat:
- Per què no has dit que no et venia de gust? Sabies perfectament que a mi tampoc em venia de gust –li deia la dona al marit.
- Perquè he pensat que sí que et vindria de gust; a més, és el teu pare, hauries d'haver estat tu la que li digués que no hi volíem anar.

Y després segueix en públic, on tot el món admet que va acceptar perquè va pensar que als demés els hi vindria de gust encara que, individualment, ningú hi volia anar.

Desenvolupada per Jerry B. Harvey

Aquesta paradoxa d'Abilene ens ha de fer reflexionar sobre una situació francament curiosa. Fins i tot en un equip de projectes que sembla estar funcionant bé, que aparentment es funciona, l'excés de prudència, les ganes d'agradar a tothom (que no té perquè ser un pecat ni un defecte) pot tenir unes conseqüències desastroses, "obligant" a tothom (tant individual com col·lectivament) a prendre una decisió que descontenta a tothom.

En aquesta història, ningú va voler ser sincer. Tothom va voler sacrificar-se pels demés, dir-los el que esperaven sentir. Però ho van fer sense saber ni preguntar què és el que volien o esperaven. Així, el desastre és total. Els quatre protagonistes creuen, després de que tot passés, que ells van fer un sacrifici pels demés que no ha servit de res, amb la qual cosa el sentiment de frustració es dispara, amb les posteriors conseqüències negatives pel rendiment futur dels diferents membres, així com del grup sencer.
Qui lidera un equip de projectes no ha de tenir mai por d'assentar les regles de la "convivència" entre els membres del seu equip de manera que puguin sempre expressar la seva opinió i els seus desitjos i preocupacions. No fer-ho, encara que sigui encobert sota una fina capa de prudència, pot portar a patir els efectes de la paradoxa d'Abilene.