7.11.13

Els teus plans VS l'univers

He trobat aquesta tira còmica...

... i m'ha fet pensar en que s'aplica perfectament a la planificació de projectes. Els famosos "imprevistos". Les insistents "contingències". Les habituals "sorpreses". Aquí resideix, precisament, el mèrit del que intentem fer quan planifiquem: preveure l'imprevisible, planificar l'implanificable.

Per descomptat que hi ha moltes tècniques que ens permeten desvetllar els plans que l'univers ens té preparats, però la més rellevant en entorns on els imprevistos són elevats és la planificació per etapes.

En un projecte llarg en el que s'hi perceben molts imprevistos (perquè depenem de massa factors externs incontrolables), és molt més efectiu dividir el projecte en diferents fases temporals i començar a planificar al detall tan sols la fase més propera. En quan ens anem acostant a les següents fases ens serà molt més fàcil afinar en les seves planificacions concretes. Fer-ho abans és un contrasentit, doncs els marges d'error que haurem d'assumir seran prou grans com per no permetre'ns tenir les regnes del projecte.

2.10.13

Repráctica de los Árboles de Problemas y Objetivos

Ejercicio para l@s alumn@s de TBS-Barcelona Business School



Aquí tienes la oportunidad de practicar el uso de estas herramientas, ahora de manera individual para sacar todas las dudas que queden.
Necesitas el caso práctico Northpole sobre el que trabajar. Te lo puedes bajar haciendo click aquí.


INSTRUCCIONES:
Debes llevar a cabo un Arbol de Problemas y su posterior Árbol de Objetivos.
Deberán entregarse por escrito, ya sea a mano o a ordenador (no post-its!).

CRITERIOS DE EVALUACIÓN:
Se valorará positivamente la profundidad del análisis y la amplitud del mismo. Es decir, que el análisis sea muy detallado, nada superficial, que contenga matices, que demuestre que se ha llegado al fondo de la cuestión. La amplitud, por su lado, se refiere a que se analice todo lo que se debe analizar, todos los implicados, desagregando los grupos de manera relevante y útil para comprender la situación de la empresa. Cuantos más problemas en los árboles, mejor.

PLAZOS DE ENTREGA:
La plantilla deberá ser entregada en mano en los 5 primeros minutos de las siguientes clases:
Grupo A: clase del 9 de Octubre
Grupo B: clase del 10 de Octubre
Cualquier trabajo entregado más tarde de esos 5 primeros minutos de clase será corregido pero no contará para la evaluación contínua.


25.9.13

Repráctica del Análisis de Participantes

Ejercicio para l@s alumn@s de TBS-Barcelona Business School



Aquí tienes la oportunidad de practicar el uso de esta herramienta, ahora de manera individual para sacar todas las dudas que queden.
Por un lado necesitas un caso práctico sobre el que trabajar. Te lo puedes bajar haciendo click aquí.
Por otro lado, necesitarás la plantilla, para poder rellenarla. Te la puedes bajar haciendo click aquí.

INSTRUCCIONES:
Debes llevar a cabo un Análisis de Participantes, rellenando todas las columnas que practicamos en clase (Grupos, BD, BI, N/E, P/O, NECESIDADES e INTERESES).

CRITERIOS DE EVALUACIÓN:
Se valorará positivamente la profundidad del análisis y la amplitud del mismo. Es decir, que el análisis sea muy detallado, nada superficial, que contenga matices, que demuestre que se ha llegado al fondo de la cuestión. La amplitud, por su lado, se refiere a que se analice todo lo que se debe analizar, todos los implicados, desagregando los grupos de manera relevante y útil para comprender la situación de la empresa.

PLAZOS DE ENTREGA:
La plantilla deberá ser entregada en mano en los 5 primeros minutos de las siguientes clases:
Grupo A: clase del 7 de Octubre
Grupo B: clase del 8 de Octubre
Cualquier trabajo entregado más tarde de esos 5 primeros minutos de clase será corregido pero no contará para la evaluación contínua.


16.9.13

Estilos de dirección de proyectos

Ejercicio para l@s alumn@s de TBS-Barcelona Business School


 Haz el test de Dirección de Proyectos que entregamos en clase siguiendo las instrucciones que en el propio test encontrarás.

Una vez lo hayas terminado, me gustaría saber tu opinión sobre la siguiente cuestión:

¿Cuál es el mejor estilo de dirección según tu criterio?

Quiero saber tu opinión sincera al respecto, pero también tus argumentos. Quiero, igualmente, saber si estás de acuerdo o no con las respuestas de otr@s compañer@s (y por qué). Puedes participar tantas veces como quieras, contestando a distintos mensajes de tus compañer@s.

Contarán para la evaluación de Participación todos los mensajes publicados (y firmados con el nombre del alumn@) antes del Martes 24 a las 24:00h.

¡Ánimo y a participar!



Marc Ambit

9.9.13

"Un objectiu sense un pla és tan sols un desig" (Antoine de Saint-Exupéry)

Antoine de Saint-ÉxupérySaint-Exupéry no era gestor de projectes. Diguéssim que no hi entenia ni d'objectius ni de plans. Però sí que hi entenia -i molt- de desitjos. Així que prendrem la seva paraula d'expert en desitjos per concentrar-nos en l'altra part de la seva frase.
Com podem evitar que els nostres objectius es quedin en això, en "desitjos", potser incomplerts? Planificant la nostra manera d'arribar-hi.

No importa quan ambiciós o modest sigui l'objectiu (tot i que a major ambició major la dependència d'un bon pla). Tant se val si és a llarg, mitjà o curt termini. Res no importa si no hi ha un pla, perquè allò que no es planifica difícilment serà assolit.

Hi ha una dita en anglès que m'encanta. "You're going nowhere fast". Vas molt ràpidament cap a enlloc. Molts semblen voler aplicar aquesta dita com si de saviesa popular es tractés, desistint d'invertir temps, abans de començar a treballar, en dibuixar els passos a seguir, en anticipar-se als obstacles i riscos, en preveure els imprevistos (sí, els imprevistos es poden preveure, es poden, fins i tot, evitar!).
I, justament, aquí està la clau, en aquesta inversió de temps inicial. La majoria, siguem honestos, prefereix "planificar sobre la marxa" (curiós eufemisme de la improvisació), potser creient que invertir temps en planificar és, en realitat, una pèrdua de temps.

Doncs deixin-me dir-los-hi a aquests insensats de la gestió, a aquests incubadors de projectes entregats fora de termini, amb sobrecost (per haver hagut d'invertir més recursos per recuperar el temps perdut) o amb una qualitat molt per sota del previst ("si no tinc més recursos i no puc entregar més tard no em queda més remei que no complir amb totes les especificacions"), deixin-me advertir-los,  que aquest plantejament és fals. En realitat, aquesta inversió és realment fructífera, tal com demostra aquesta gràfica.


En la gràfica es comprova que aquell que no dedica temps al principi del projecte a planificar és, efectivament, perfectament capaç de començar a executar el projecte sense dificultats. Aquestes dificultats l'estan esperant més endavant, quan la inèrcia del projecte l'hagi convertit ja en un tren de mercaderies de destinació incerta i que arribarà amb retard. És cap al final del projecte cap a on s'acumulen tots els retards provocats per la manca de previsió i per la constant necessitat d'anar invertint temps sobre la marxa en improvisar les maneres de recuperar-se d'un imprevist o d'una tasca que no ha sortit com esperàvem.

Per contra, aquell que dedica temps al inici del projecte a planificar el futur proper, tot i que compta amb un llançament més lent, recull els fruits d'aquesta inversió a partir de la meitat del projecte, quan les úniques rectificacions del pla que s'han de fer són petits matisos sense excessiva importància i, possiblement, fins i tot prevists dins d'algun pla de contingència.

Home-Page-ImagePlanificar amb antelació ens dóna la certesa de tenir perfectament controlades una sèrie de tasques emprendre. I, molt en particular, ens dona control i tranquilitat en la darrera part del nostre projecte, que és justament on, estadísticament, es posen en entredit les dates d'entrega i els pressupostos. És allí, en la recta final, en les darreres setmanes del projecte, on qualsevol petita desviació imprevista costa més de reconduir (falta temps, falten recursos, hi ha massa pressió), on les solucions als petits problemes no són senzilles ni barates, i on la major part de les solucions suposen renunciar ja sigui a entregar a temps, ja sigui a no passar-se del pressupost, ja sigui a prescindir i truncar alguns dels requeriments d'entrega.

Els mals gestors de projecte insisteixen, tot i així, en presumir de les seves habilitats improvisatòries, fent-ne bandera i proclamant als quatre vents les seves innates habilitats per fer-ho (per descomptat que són innates, si haguessin tingut que treballar-se-les no les haguessin adquirit), quan en realitat es passen tot el projecte creuant els dits esperant que tot vagi bé, posant-li ciris al primer sant que se'ls hi ve al cap, esperant que el destí els sigui favorable. Qualsevol cosa menys responsabilitzar-se ells mateixos del projecte i de les conseqüències de la seva deixadesa.

Dit d'una altra manera: més preocupacions al principi d'un projecte significa menys preocupacions al final. Invertir temps en guanyar temps, en estalviar recursos, en preservar la qualitat d'allò que s'ha promès entregar.

Això, senyores i senyors, exactament això és gestionar per projectes.

19.2.13

La corba de Maldecaps/Temps en la planificació d'un projecte



Més temps planificant al principi significa menys temps replanificant i improvisant al final. Així de fàcil. Invertir temps al principi del projecte en preveure el que ha de venir, planificant, ajustant els temps, els recursos, calibrant l'impacte de possibles riscos, és la fórmula "màgica" que ens dona el control sobre la feina que hem de desenvolupar en els propers mesos.

Ens dona la certesa de tenir perfectament controlat un seguit de tasques a realitzar. I, molt en particular, ens dona control i tranquil·litat en la darrera part de l'execució del nostre projecte, que és just a on, estadísticament, es comprometen les dates d'entrega i els pressupostos. És allà, en la part final, en les darreres setmanes, on qualsevol petita desviació imprevista del pla costa més de reconduir (falta temps, falten recursos, hi ha massa pressió), on les solucions als petits problemes no són senzilles ni barates i on la major part d'elles suposen renunciar ja sigui a entregar a temps, ja sigui a no passar-se del pressupost, ja sigui a arribar a assolir els criteris de qualitat prefixats.

Els mals gestors de projecte insisteixen, però, en presumir d'habilitats improvisadores, fent-ne bandera i proclamant-les part de les seves innates habilitats (evidentment que són innates, si haguessin hagut de treballar-les no ho haguessin pas fet), quan en realitat es passen tot el projecte creuant els dits esperant que tot vagi bé (oblidant aquella màxima que diu que en tot projecte el Sr. Murphy forma part, discretament, de l'equip de projecte).

Dit d'una altra manera: Més maldecaps al principi en planificar significa menys maldecaps al final. Invertir temps en guanyar temps, en estalviar recursos i en preservar la qualitat del que s'ha d'entregar.
Això, senyores i senyors, exactament això, és gestionar per projectes.

Post inspirat pel James P. Lewis i el seu llibre Fundamentals of Project Management.

31.1.13

El meu Top 10 de la Gestió de Projectes: #5 ANÀLISI



Impossible fer una proposta sòlida de projecte sense entendre l'escenari/mercat. Transformar les dades recopilades sobre l'escenari en coneixement és el que fan les múltiples eines d'anàlisi de que disposem a l'hora de fer projectes. Podem optar per fer un DAFO (molt en particular quan es tracta d'un projecte que busca la millora d'alguna cosa ja existent), un Anàlisi de Participants (quan l'escenari està molt ple d'ens i d'actors que estan molt relacionats amb el projecte), un Arbre de Problemes o una Espina de Peix (quan el projecte que tenim entre mans busca resoldre una situació conflictiva o un escenari problemàtic), podem optar -ja ho veieu- per infinitat d'eines específicament dissenyades per cobrir diferents necessitats d'anàlisi.
Però més enllà de la eina que escollim, cal emprar-la a fons.

Servidor se n'ha afartat de veure projectes en els que el seu apartat d'anàlisi de l'escenari o mercat és tan feble, tan superficial, tan somer i dèbil, que la proposta que el segueix no desperta cap tipus de confiança. Quan un client/donant avalua la possibilitat de donar suport a una determinada de projecte i es troba amb un projecte que flaqueja en l'anàlisi, desconfia, li genera rebuig. El primer que se li passa pel cap és que la proposta efectiva que el projecte fa està treta de la màniga, del no res, de l'invenció esbojarrada d'algú que té massa interès en fer les coses sense pensar, sense rumiar-se-les.

Segurament, fer un projecte amb una part d'anàlisi feble és l'antítesi de la filosofia de la gestió de projectes. Aquesta, que es basa sempre en rebutjar de pla allò del "prova-error" i buscar sempre la proximitat màxima a l'efectivitat, no pot assolir-se sense analitzar, fent les coses a la babalà o, simplement, pensant que un ja sap tot el que necessita saber de cara a fer una proposta de projecte.

Els fracassos dels projectes amb anàlisis superficials són molts, majoritàriament sobrevinguts en descobrir que algunes tasques no eren tan fàcils de dur-se a terme com es pensava en un principi, en oblidar alguna llei o normativa que, arribada l'hora de la veritat, atura el projecte, en obviar algun risc important (killer risks, en diuen) que pot tombar el projecte si un no se'n protegeix o, simplement, en passar per alt alguna oportunitat excepcional que, en ser desaprofitada no ens permet assolir les cotes més altes de qualitat.

I es tracta, ja no només de la dicotomia de fer o no fer una anàlisi, sinó de fer-lo en profunditat, en arribar al moll de l'os de l'escenari per comprendre'l veritablement en la seva essència. De res ens serveixen en les nostres anàlisis fer asseveracions generalistes, ambigües o poc concretes. De res ens serveix l'observació de les obvietats, d'allò que salta a la vista, del que es veu a ull nu. Requerim una profunditat suficient per tal de no perdre'ns detall, per tal de copsar l'estat de la qüestió, la veritat que rau sota les capes més evidents de l'escenari sobre el que volem treballar.
En aquest sentit, són incomptables les vegades que, per exemple, en una anàlisi DAFO he vist entrades en l'apartat d'Amenaces externes del tipus "Crisi econòmica". Què vol dir, això? Que la crisi econòmica, tota ella, amb tot el que representa a tots els nivells, és una amenaça pel projecte? De debò que no podem anar una mica més al fons de la qüestió per descomposar aquest concepte que és la "crisi econòmica" en totes aquelles vessants i diferents cares de la mateixa que ens poden afectar, tant per mal (amenaces) com per bé (oportunitats).

De la mateixa manera, un s'ha trobat ja en massa ocasions parts d'una anàlisi suposadament profunda, suposadament útil, que resaven "equip multidisciplinar", habitualment com a alguna cosa positiva. De nou, què vol dir això? És radicalment bo (o radicalment dolent) comptar amb un equip multidisciplinar? Què és, en realitat un equip multidisciplinar? Doncs no és altra cosa que un fet estadístic (som 10 persones i cadascú de nosaltres ve d'una branca diferent), però això no és intrínsicament bo ni dolent. Caldrà, un cop més, anar al fons de la qüestió i esbrinar com aquest fet ens pot afectar, per bé i/o per mal, de cara al nostre projecte (per exemple, en clau positiva: riquesa creativa i d'anàlisi; en clau negativa: dificultats en la comunicació, falta d'entesa).

Perquè, al cap i a la fi -i ara espero que tot prengui, definitivament, cos- fem les anàlisis just abans de fer la proposta del projecte per tal, justament, de fer la millor proposta possible, sense oblidar res, estant perfectament preparats per entomar les oportunitats així com per defensar-nos dels riscos i amenaces. I de res ens serveixen asseveracions del tipus "Crisi económica" o "Equip multidisciplinar" perquè, com es veurà clarament, no tenim solució, no hi podem fer res. Són tan generals que no es poden abastar. Si, en canvi, les detallem, anem a buscar el que en rau just a sota, trobarem aspectes molt més concrets que, aquests sí, són manejables, riscos que es poden intentar evitar, oportunitats i idees que es poden aprofitar.

I, per acabar, un altre error habitual en aquells que creuen que la fase d'anàlisi d'un projecte té poca importància. Em refereixo a aquells projectes que, justament, fan el procés a l'inversa. És a dir, que comencen dissenyant la proposta sense haver analitzat l'escenari a fons i, un cop la proposta la tenen clara, llavors miren l'escenari per intentar presentar una anàlisi que encaixi amb la seva proposta. Per dir-ho d'una altra manera, intenten que sigui l'escenari el que s'amotlli a la proposta i no a l'inrevés.

En definitiva, qui no entengui l'importància de la fase d'anàlisi en un projecte és que, en realitat, no entén el que significa fer projectes. Ja pot anar plegant perquè:
1- Els seus projectes difícilment seran aprovats pel client/donant (en no convènce'l de la fiabilitat de la proposta)
2- Si tenen la rara sort de ser aprovats fracassaran estrepitosament.




Aquest Top 10 estarà format per un total de 10 posts, que s'aniran publicant periòdicament. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.



Dos aclariments:


1- Aquest Top 10 és el meu. No pretén ser transferible.

2- Qualsevol Top 10 és reduccionista, deixa coses fora.